Mostrando entradas con la etiqueta carakter. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta carakter. Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de marzo de 2017

sábado, 4 de marzo de 2017

CARÀKTER CIUTADÀ entrevista a los protagonistas de "Mi Amigo Naim" / CARÀKTER CIUTADÀ interviews the protagonists of "My friend Naim"


(ENGLISH)

Candela Moreno, Jesús Puchol and Roland Fosso, the protagonists of this short film reveal details about "My friend Naim"

Jose Luis López, director of the short film, assuming the role he represents in this comarcal magazine as content director, deepens into the concerns that lead these three people to represent the roles of Alba, Naim and Adolfo in the film.


(ESPAÑOL)

Candela Moreno, Jesús Puchol y Roland Fosso, los protagonistas de este cortometraje nos desvelan detalles sobre “Mi amigo Naim”

José Luis López, director del cortometraje, asumiendo el rol que representa en este magazine comarcal como director de contenidos, ahonda en las inquietudes que llevan a estas tres personas a representar los papeles de Alba, Naim y Adolfo en el film.


(CATALÀ)

CARÀKTER CIUTADÀ entrevista als protagonistes de:  “Naim, el meu amic”

Candela Moreno, Jesús Puchol i Roland Fosso, els protagonistes d'aquest curtmetratge ens desvetllen detalls sobre “Naim, el meu amic”

José Luis López, director del curtmetratge, assumint el rol que representa en aquest magazine comarcal com a director de continguts, aprofundeix en les inquietuds que porten a aquestes tres persones a representar els papers d'Alba, Naim i Adolfo en aquest film.

martes, 21 de febrero de 2017

Roger Subirana composes the soundtrack of the short film / Roger Subirana se une a "Mi amigo Naim" componiendo la banda sonora del cortometraje



(ENGLISH)

Some people think that chance does not exist. I am not going to enter into this discussion, but , of course I have my own theory. In this life we ​​born alone and we die alone, but along the way we concur with hundreds and sometimes thousands of people with whom we share joy, sadness and small magical moments.

With some we connect and with others we disconnect. But making a deep reflection, at least in my case, I have realized that with those with whom I end up sharing bits of life, they are beings with an essence similar to the matter with which I was created.

Roger Subirana is one of those people. A call, an exchange of opinions, a sincere conversation was enough. The rest was shot. An encounter in his study and was already part of our dream.

Now I will speak a little of it to those who do not yet have the pleasure to know him.

Roger Subirana is a self-taught Catalan composer and musical producer who, with just over 11 years of age, began to compose his own creations.

In addition to his personal production, he has composed a variety of musical styles, compositions for Cinema, TV, theater, dance shows and a multitude of audiovisual projects. Among his film productions, the soundtrack for the official film of the history of the F.C.Barcelona "Barça Dreams" (2015) directed by Jordi Llompart and distributed by Filmax International. In the world of short films, the music for the short film "Clones", competitor in the official section of the Fantastic Film Festival of Sitges (2015) and winner of the best international short in Los Angeles IFS Film Fest (2016) stands out. Directed by Rafael Bolliger with actor Rutger Hauer ("Blade Runner" by Ridley Scott in 1982). In the documentaries section, she emphasizes her musical contribution in "Antes que se tire la Sal" (2015) directed by Natalia Armienta winner in "Los Angeles Cinefest" in the category of Best Documentary.

His compositional work also covers the field of advertising. He has licensed and performed music for major international brands such as Shiseido, Swatch, Renault, Inverse or Ducati. And on Jamendo, the world's largest online Creative Commons, its music has surpassed 6.5 million listeners and more than 900,000 downloads.(ESPAÑOL)

(ESPAÑOL)

Hay quien piensa que las casualidades no existen. Yo no voy a entrar en esta discusión, pero si que tengo mi propia teoría. En esta vida nacemos solos y morimos solos, pero en el camino coincidimos con cientos y a veces miles de personas con las que compartimos alegría, tristeza y pequeños momentos mágicos.

Con unos conectamos y con otros desconectamos. Pero haciendo una reflexión profunda, al menos en mi caso, me he dado cuenta que con aquellos con los que acabo compartiendo trocitos de vida, son seres con una esencia semejante a la materia con la que yo fui creado.

Roger Subirana es una de esas personas. Una llamada, un intercambio de opiniones, una conversación sincera fue suficiente. El resto fue rodado. Un encuentro en su estudio y ya formaba parte de nuestro sueño.

Ahora voy a hablar un poquito de él a aquellos que todavía no tenéis el placer de conocerlo.

Roger Subirana es un compositor y productor musical catalán de formación autodidacta que con poco más de 11 años ya empezó a componer sus propias creaciones.

Además de su producción personal, ha compuesto variedad de estilos  musicales, composiciones para Cine, TV, teatro, espectáculos de danza y multitud de proyectos audiovisuales. De entre sus producciones cinematográficas, destaca la banda sonora para la película oficial de la historia del F.C.Barcelona "Barça Dreams" (2015) dirigida por Jordi Llompart y distribuida por Filmax International. Dentro del mundo de los cortometrajes, sobresale la música para el corto "Clones", competidor en la sección oficial del Festival de Cine Fantástico de Sitges (2015) y ganador al mejor corto internacional en Los Ángeles IFS Film Fest (2016). Dirigido por Rafael Bolliger con el actor Rutger Hauer ("Blade Runner" de Ridley Scott en 1982). En la sección de documentales destaca su aportación musical en "Antes que se tire la Sal" (2015) dirigido por Natalia Armienta ganador en el "Los Angeles Cinefest" en la categoría de Mejor Documental.

Su labor compositiva también abarca el campo de la publicidad. Ha licenciado y realizado la música para grandes marcas internacionales como Shiseido, Swatch, Renault, Inverse o Ducati. Y en Jamendo, la plataforma on-line de música Creative Commons más grande del mundo, su música ha sobrepasado los 6.5 millones de escuchas y más de 900.000 descargas.

(CATALÀ)

Roger Subirana s'uneix a "Naim, el meu amic“ component la banda sonora del curtmetratge


Hi ha qui pensa que les casualitats no existeixen. Jo no entraré en aquesta discussió, però si que tinc la meva pròpia teoria. A la vida naixem sols i morim sols, però en el camí coincidim amb centenars i de vegades milers de persones amb les quals compartim alegria, tristor i petits moments màgics.

Amb uns connectem i amb d’altres desconnectem. Però fent una reflexió profunda, almenys en el meu cas, m'he adonat que amb aquells amb els quals acabo compartint trossets de vida, són éssers amb una essència semblant a la matèria amb la qual jo vaig ser creat.

Roger Subirana és una d'aquestes persones. Una trucada, un intercanvi d'opinions, una conversa sincera va ser suficient. La resta va sorgir de manera natural. Una trobada al seu estudi i ja formava part del nostre somni.

Ara vaig a parlar una miqueta d'ell a aquells que encara no el coneixeu.
Roger Subirana és un compositor i productor musical català de formació autodidacta que amb poc més d'11 anys ja va començar a compondre les seves pròpies creacions.

A més de la seva producció personal, ha composat varietat d'estils musicals, composicions per a Cinema, TV, teatre, espectacles de dansa i multitud de projectes audiovisuals. D'entre les seves produccions cinematogràfiques, destaca la banda sonora per a la pel·lícula oficial de la història del F.C.Barcelona "Barça Dreams" (2015) dirigida per Jordi Llompart i distribuïda per Filmax International. Dins del món dels curtmetratges, sobresurt la música per al curt "Clons", competidor en la secció oficial del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (2015) i guanyador al millor curt internacional a Los Angeles IFS Film Fest (2016). Dirigit per Rafael Bolliger amb l'actor Rutger Hauer ("Blade Runner" de Ridley Scott en 1982). En la secció de documentals destaca la seva aportació musical en "Abans que es tiri la Sal" (2015) dirigit per Natalia Armienta guanyador en el "Los Angeles Cinefest" en la categoria de Millor Documental.

La seva labor compositiva també abasta el camp de la publicitat. Ha llicenciat i realitzat la música per a grans marques internacionals com Shiseido, Swatch, Renault, Inverse o Ducati. I en Jamendo, la plataforma on-line de música Creative Commons més gran del món, la seva música ha sobrepassat els 6.5 milions d'escoltes i més de 900.000 descàrregues.

@MiAmigoNaim

domingo, 12 de febrero de 2017

A couple of eggs and a tangerine were not going to ruin the shooting day / Un par de huevos y una mandarina no iban a arruinarnos el rodaje


(ENGLISH)

Shooting outdoors is not easy. To the typical unforeseen of any shoot are added the whims of meteorology: rain, wind, .... Unexpected noises and, in our case, rain of eggs and some mandarin!

Yes, yes! You have heard well. No one from the shooting crew and actors believed what was happening there that afternoon. Someone had decided to use us as a target... ha, ha, ha. An eventuality worthy of a monologue of the "Comedy Club".

Shooting outdoors is exciting as long as the egg sniper is as bad as incapable, and does not end up hitting you in the head.

On Sunday, January 22, we had to suspend our shooting day because of the rain and the cold wave.

It was 6.30 pm on Monday, 30 January. During the assembly of the lighting equipment we heard the whistle of an artifact that crossed over our heads to end crashing to the ground. An egg!

We looked up and there were no seagulls flying over the alley of the Carrer del Cinema de Sant Boi that afternoon.

My first thought was: "The neighbors are supporting us in everything.The Moroccan families have lent us their ropes to lay out the decor clothes. The neighbors are excited about the premiere date.We have been allowed to take water from their houses, .. . So what's going on?"

After 5 minutes a new ovoid artifact violently reached the technical filming script. It was serious! It was time to use preventive countermeasures to ensure the safety of filming.

Instantly, we arranged a strategically placed Roland plain-man, performing the watch function, while installing a spy camera to locate the sniper and neutralize it.

It was a matter of ten minutes. The mouse had fallen into the trap. In his third attempt he was located, rebuked and of course annulled. Feeling discovered acted accordingly, lowered the blinds and hid as cowards do.

We have already forgiven him. We imagine that his attitude was due to a mixture of ingredients between which surely it were the ignorance and the bitchiness. One bad day anyone can have and that one was not exactly lucky for him.

The shooting session was delayed in 45 minutes, but we completed our session as we planned it in the planning.

When the day of the premiere of the film, dedicated to the neighbors, arrives, it will be invited like all the others and I hope that it then clarifies to us confidentially what was the reason that dragged to him to act in that way.

Our film speaks of union, friendship and solidarity and is being developed in honor of these three premises. He as a neighbor of the neighborhood is also part of this project. Surely everything has a reason and we will like to listen him.

(ESPAÑOL)

Rodar en exteriores no es fácil. A los imprevistos típicos de cualquier rodaje se añaden los caprichos de la meteorología: lluvia, viento,.... Ruidos inesperados y, en nuestro caso, lluvia de huevos y alguna que otra mandarina.

¡Si, si! Habéis oído bien. Nadie del equipo técnico de rodaje y actores daba crédito a lo que allí estaba sucediendo aquella tarde. Alguien había decidido utilizarnos como diana ja, ja, ja. Una eventualidad digna de un monólogo del Club de la Comedia.

Rodar en exteriores es apasionante siempre y cuando el francotirador de huevos sea tan malo como incapaz, y no acabe acertándote en la cabeza.

El domingo 22 de enero ya habíamos tenido que suspender nuestra jornada por motivos de la lluvia y la ola de frío.

Eran las 18.30 horas del lunes 30 de enero. Durante el montaje del equipo de iluminación escuchamos el silbido de un artefacto que cruzaba sobre nuestras cabezas para acabar estrellándose estrepitosamente contra el suelo. ¡Un huevo!

¡Ostraaas! Alzamos la vista y no había gaviotas sobrevolando el callejón del Carrer del Cinema de Sant Boi aquella tarde. ¡Alucina vecina!

MI primer pensamiento fue: " Los vecinos nos están apoyando en todo. Las familias marroquíes nos han prestado sus cuerdas para tender la ropa de decorado. Todos nos preguntan entusiasmados por la fecha del estreno. Nos han permitido coger agua de sus casas,... ¿Entonces? ¿Qué está pasando?"

Al cabo de 5 minutos un nuevo artefacto ovoide alcanzaba violentamente el guión técnico de rodaje. ¡La cosa iba en serio! Era hora de utilizar contramedidas de prevención para así garantizar la seguridad del rodaje.

Automáticamente dispusimos a un paisano de Roland estratégicamente situado cumpliendo las funciones de vigía, a la vez que instalábamos una cámara espía con el fin de localizar al francotirador y así poder neutralizarlo.

Fue cuestión de diez minutos. El ratón había caído en la trampa. En su tercer intento fue localizado, increpado y por supuesto anulado. Sintiéndose descubierto actuó en consecuencia, bajó las persianas y se escondió como hacen los cobardes.

Nosotros ya lo hemos perdonado. Imaginamos que su actitud se debía a una mezcla de ingredientes entre los que seguramente se encontraban la ignorancia y la "mala leche del momento". Un mal día lo puede tener cualquiera y aquel no era precisamente uno afortunado para él.

El rodaje se vió retrasado en 45 minutos, pero cumplimos nuestra sesión tal y como la teníamos prevista en el planning.

Cuando llegue el día del estreno de la película, dedicado a los vecinos, será invitado como todos los demás y espero que entonces nos aclare confidencialmente cual fue el motivo que le arrastró a actuar de aquella manera.

Nuestra película habla de unión, amistad y solidaridad y se está elaborando en honor a esas tres premisas . Él como vecino del barrio también forma parte de este proyecto. Seguro que todo tiene un por qué y nos gustará escucharle.

(CATALÀ)

Un parell d'ous i una mandarina no anaven a arruïnar-nos el rodatge

Rodar en exteriors no és fàcil. Als imprevistos típics de qualsevol rodatge s'afegeixen els capritxos de la meteorologia: pluja, vent,.... Sorolls inesperats i, en el nostre cas, pluja d'ous i alguna mandarina.

Si, si! Heu sentit bé. Ningú de l'equip tècnic de rodatge i actors donava crèdit al que allí estava succeint aquella tarda. Algú havia decidit utilitzar-nos com a diana ja, ja, ja. Una eventualitat digna d'un monòleg del “Club de la Comèdia”.

Rodar en exteriors és apassionant sempre que “el francotirador” d'ous sigui tan dolent com a incapaç, i no acabi encertant-te en el cap.

El diumenge 22 de gener ja havíem hagut de suspendre la nostra jornada per motius de pluja i de fred.

Eren les 18.30 hores del dilluns 30 de gener. Durant el muntatge de l'equip d'il·luminació escoltem la xiulada d'un artefacte que creuava sobre els nostres caps per acabar estavellant-se estrepitosament contra el terra. Un ou!

Ostraaas! Alcem la vista i no hi havia gavines sobrevolant el carreró del Carrer del Cinema de Sant Boi aquella tarda. Alucina veïna!

El meu primer pensament va ser: " Els veïns ens estan recolzant en tot. Les famílies marroquines ens han prestat les seves cordes per estendre la roba del decorat. Tots ens pregunten entusiasmats per la data de l'estrena. Ens han permès agafar aigua de les seves llars,… Llavors? Què està passant?"

Al cap de 5 minuts un nou artefacte ovoide impactava violentament sobre el guió tècnic de rodatge. La cosa anava de debò! Era hora d'utilitzar contramesures de prevenció per així garantir la seguretat del rodatge.

Automàticament vam disposar a un paisà del Roland estratègicament situat complint les funcions de vigilant, alhora que instal·làvem una càmera espia amb la finalitat de localitzar al franctirador per així poder neutralitzar-lo.

Va ser qüestió de deu minuts. El ratolí havia caigut en el parany. En el seu tercer intent va ser localitzat, increpat i per descomptat anul·lat. Sentint-se descobert va actuar en conseqüència, va baixar les persianes i es va amagar com fan els covards.

Nosaltres ja ho hem perdonat. Imaginem que la seva actitud es devia a una mescla d'ingredients entre els quals segurament es trobaven la ignorància i la "mala llet del moment". Un mal dia ho pot tenir qualsevol i aquell no era precisament un d’afortunat per a ell.

El rodatge es va veure enrederit en 45 minuts, però finalment vam complir la nostra sessió tal com la teníem prevista en el planning.

Quan arribi el dia de l'estrena de la pel·lícula, ell serà convidat a l’igual que tota la resta de veïns i espero que llavors ens aclareixi confidencialment quin va ser el motiu que li va arrossegar a actuar d'aquella manera.

La nostra pel·lícula parla d'unió, amistat i solidaritat i s'està elaborant en honor a aquestes tres premisses . Ell com a veí del barri també forma part d'aquest projecte. Segur que tot té un per què i ens agradarà escoltar-li.

@miamigonaim
Fotografía: @JLopezCreator

viernes, 13 de enero de 2017

Diseñando la iluminación de “Mi amigo Naim”


El trabajo actoral avanza a buen ritmo, el guión técnico ya está acabado, tenemos claras las ópticas a utilizar, los tiros de cámara y los movimientos que realizará ésta… Ahora entraremos de lleno con la iluminación de nuestra película.

La luz es un elemento imprescindible para el lenguaje cinematográfico. Sin luz no hay cine. La iluminación crea sombras, arrugas, rejuvenece o envejece, crea efectos psicológicos del personaje, en función de donde se coloque cambia la atmósfera de una película.

“Mi amigo Naim” transcurre de noche, en interiores a la luz ténue de las lámparas y en exteriores degradados donde las sombras se hacen dueñas del momento. Ha llegado la hora de tomar muchas decisiones. Tipos de proyectores a emplear, paneles led, focos halógenos, temperaturas de color, difusores y gelatinas para colorear.

Recuerdo cuando, estudiando Bellas Artes, cogía por primera vez la paleta de óleos para manchar un lienzo. Aquel fue un aprendizaje que me ha acompañado durante toda mi carrera profesional. Manchar un lienzo o pintar con luz mantienen muchas similitudes. El valor psicológico del color es el mismo. Lo que cambia es la técnica que utilizas en cada caso.

Cada nuevo proyecto representa un reto, y éste no va a ser la excepción. Despues de muchas pruebas de laboratorio para definir los diferentes ambientes lumínicos. ¡Ya lo tenemos!

El proceso ha sido intenso y apasionante. Hemos encontrado lo que buscamos pero, como siempre, no ha sido fácil.

Aquí os dejamos un fragmento.



Diseño de Iluminación: @JLopezCreator
Fotografía: @JLopezCreator @Akontraluz
Realización: www.puntoaparte.org

lunes, 9 de enero de 2017

Concretando el equipo de producción de “Mi amigo Naim”

Todo avanzaba según la hoja de ruta e íbamos cerrando filas. La invitación la hicimos extensiva a personas de confianza. Profesionales con contrastada capacidad profesional y dilatada trayectoria, a la vez que jóvenes talentos con mucha ilusión y ganas de trabajar.

Un equipo multidisciplinar desde los diez hasta los cincuenta y tantos años años, y. todos con la ilusión de un niño cuando abre por primera vez el regalo que le han dejado los Reyes Magos

De entre todos los candidatos obtuvimos alguna que otra negativa, por supuesto. No todos vemos el cielo del mismo color. Pero el balance final fue muy positivo. ¡Ya estábamos en marcha!

El equipo estaba decidido:

Producción: José Luis López
Dirección: José Luis López
Guión técnico: Alejandro López / Sandra Tapia
Sonido: Alejandro López
Cámara: Sandra Tapia
Script: Jesús Puchol
Direcc. arte: José Luis López
Atrezzo y decoración: Linda García
Gaffer / Making off : Mari Ángeles García
Ayte. Sonido / Making off: Ángel López
Direcc. fotografía: José Luis López
Peluquería: Diego Domínguez
Maquillaje: Raquel Medina
Dirección cátering: Pilar Ripoll
Gestión y distribución: Roser Iranzo

Fotografia: @JLopezCreator
Iluminación: www.puntoaparte.org
Producción: @revistacarakter

¡Eureka!… Ya tenemos protagonista

Después de unas semanas trabajando con nuestras estupendas candidatas, llegó el primer gran día. Había que tomar una decisión, nada fácil por cierto.

Estábamos buscando a Alba, nuestra protagonista. En apariencia una niña normal, despierta, inteligente, avispada y extrovertida. A la que le encanta conocer gente, hacer nuevos amigos y su mundo, por supuesto, es el de los niños, un mundo de juego y aventura.
Pese a su corta edad, Alba demuestra a diario tener una fortaleza innata e inusitada aunque en ocasiones se muestre frágil e inocente. Esta mezcla la convierte en un ser adorable para todo aquel que se cruza en su camino. Ella siempre se para a hablar con todo el mundo, el de la frutería, el panadero… Pero sus ojos la delatan cuando hace referencia a su familia.

Y en esta ocasión… ¡la encontramos! Ya teníamos a nuestra Natalie Wood. No tuvimos que volar a San Francisco… Ella estaba aquí. Muy cerquita. A unos pocos metros, en Sant Boi, alumna del CEIP Amat Verdú, habíamos descubierto a Candela Moreno Ballesteros, un diamante en bruto.

¡Bienvenida al barco Candela!

Fotografia: @JLopezCreator
Iluminación: www.puntoaparte.org
Producción: @revistacarakter

domingo, 1 de enero de 2017

Aprender jugando y disfrutar de lo aprendido

Y el 22 de noviembre de 2016 celebrábamos la primera sesión de nuestro curso intensivo de interpretación. Las niñas iban a aprender a odiar, a querer, a despreciar, a reir e incluso a llorar. Y lo harían jugando, como tiene que ser.

La sesión fue amena y muy divertida. Entramos en contacto como equipo y empezamos a establecer lazos de confianza y amistad.

Roland, que interpreta a Naim en la película, tuvo tiempo para explicarles su periplo desde que abandonó Camerún hasta conseguir saltar la valla de Melilla. Una historia tan impresionante como real.

Ver los ojos de aquellas cuatro niñas escuchando atentas su historia y preguntando detalles ella era en si mismo una lección magistral de vida. Una formación tan importante como necesaria para el desarrollo del film que contribuiría a poblar un poquito más esa pequeña biblioteca que todos guardamos en nuestro pensamiento.

Al finalizar la jornada ya se vislumbraba una evolución en la actitud y capacidades de nuestras fantásticas candidatas al papel de protagonista de "Mi amigo Naim"

Encontraréis más fotografías en nuestro facebook @MiAMigoNaim

Iluminación, etalonaje: www.puntoaparte.org
Fotografía: @Akontraluz

jueves, 29 de diciembre de 2016

Synopsis of "My friend Naim" / Sinopsis de "Mi amigo Naim"



(ENGLISH)

Alba an 8 year old girl who lives alone with her father, comes out one night to throw away the garbage. In a dark alley, next to the containers, she meets Naim, a South African immigrant. Two different worlds will come into contact to show that friendship has no age, color or borders. In the Universe we are all connected; Sometimes capriciously.

Children do not do not give important at language or social class.

They simply play with those who share trust and generosity: Their friends.

But this is the world of children, which should be. That of adults is different. It moves under other parameters, prejudices and power struggles. A world that, in the worst case, a human being even battling for a piece of bread.

(ESPAÑOL)

Alba una niña de 8 años que vive sola con su padre, sale una noche a tirar la basura. En un callejón sin salida, junto a los contenedores, conoce a Naim, un inmigrante Sud Africano. Dos mundos diferentes entrarán en contacto para demostrar que la amistad no tiene edad, color ni fronteras. En el Universo todos estamos conectados; a veces de manera caprichosa.

Los niños no miran el idioma o la clase social.

Simplemente juegan con aquellos que comparten confianza y generosidad: Sus amigos.

Pero éste es el mundo de los niños, el que debiera ser. El de los adultos es diferente. Se mueve bajo otros parámetros, prejuicios y luchas de poder. Un mundo que, en el peor de los casos, arrastra al ser humano a batallar, incluso, por un triste trozo de pan.





Fotografía: @Akontraluz
Iluminación, etalonaje: www.puntoaparte.org

"My friend Naim"... The idea / "Mi amigo Naim"... La idea



(ENGLISH)

Do not ask me why, but my projects are always driven by some concern for the field of social justice. Caràkter Ciutadà, was born in 2008 from that concern. A platform with the main goal of making visible anonymous stories focused on subjects closely related to the human rights of people.

But someone dreamy, keep doing it again and again. It has no answer ;)

That morning in March 2016, like every morning, I was under the shower head. And my head, do not know yours, but when I'm under the shower my head likes a pressure cooker. Hundreds of news stories about the migratory waves were moving from neuron to neuron, until Alba was heard: Are you dumb, or what?
I turn off the water immediately and wrapped in my bathrobe called my friend Jesus Puchol. "Jesus, I'm going to prepare a short film about social issues ... Would you like to aim this adventure?" Before answering the question, I knew the answer. Jesus, an actor by profession, is one of those passionate people you can rely on to dream in group. "Yes, of course, come on, we sure have fun"
As always his answer was intelligent  ... I mean the part of the fun.
When you have been sailing for so many years in the uncertain waters of the artistic world, the premium is enjoyment, because it is what you take for granted. And this never fails.

- Hey, but what is the movie about?
- Shall we stay and tell you?
- When?
- Morning?
- OKAY

The next day we began the process of scriptwriting that would last about 1 month between the construction of characters, design of the plot of the movie and writing of the dialogues.

By the way, surely one of you is still wondering. And who is Alba? Sorry! Alba is the protagonist of the short film. An 8 year old girl that we have to locate and face.
But we knew that she was a girl born in Sant Boi de Llobregat, awake, intelligent, empathy, extroverted and very, very sensitive.


(ESPAÑOL)

No me preguntéis por qué, pero mis proyectos siempre los impulsa una cierta inquietud por el ámbito de la justicia social. Caràkter Ciutadà, nació en 2008 fruto de ello. Una plataforma con el firme objetivo de visibilizar historias anónimas centradas en temáticas muy relacionadas con los derechos humanos de las personas.


Pero alguien soñador, lo continúa haciendo una y otra vez. No tiene remedio ;)

Aquella mañana de marzo de 2016, como todas las mañanas, me encontraba bajo la alcachofa de la ducha. Y mi cabeza, no se la vuestra, cuando está bajo la ducha es como una olla a presión. Cientos de noticias sobre las oleadas migratorias se paseaban de neurona en neurona, hasta que Alba se hizo escuchar: ¿Estáis tontos, o qué?
Corté el agua de inmediato y envuelto en mi albornoz llamé a mi amigo Jesús Puchol. "Jesús, voy a preparar un cortometraje de temática social... ¿Te apuntas?" Antes de formular la pregunta ya conocía la respuesta. Jesús, actor de profesión, es una de esas personas apasionadas con las que puedes contar para soñar en grupo. "Si, pues claro, viniendo de ti, seguro que nos divertimos"
Como siempre inteligente su respuesta... Me refiero a la parte de la diversión.
Cuando llevas tantos años navegando en las aguas inciertas del mundo artístico, lo que prima es el disfrute, porque es lo que te llevas seguro. Y esto nunca falla.

- Oye, ¿pero de que va la peli?
- ¿Quedamos y te cuento?
- ¿Cuando?
- ¿Mañana?
- OK

Al día siguiente empezábamos juntos el proceso de escritura de guión que duraría 1 mes aproximadamente entre la construcción de personajes, diseño de la trama y escritura de los diálogos.

Por cierto, seguro que alguno de vosotros todavía se está preguntando ¿Y quien es Alba? ¡Disculpad! Alba es la protagonista del cortometraje. Una niña de 8 años que hemos de localizar y ponerle cara.
Pero sabemos que es una niña nacida en Sant Boi de Llobregat, despierta, inteligente, avispada, extrovertida y muy, muy sensible.



lunes, 26 de diciembre de 2016

A year ago I had a new dream / Hace un año tuve un nuevo sueño


(ENGLISH)

From very young I liked to dream ... sometimes slept and awake in many others
Why not?

People say that dreaming is easy. I do not think so!
Dreaming requires discipline and devotion. Letting go and coming back again and again demands a certain amount of disorder and madness.

But dreaming is one of the best things that life offers us. And if we are also able to freeze our dreams, to hold them tightly and make them real, it will mean that, to embark on that wonderful journey between fantasy and reality, it was worth it.

There are many dreams that I have fulfilled in the journey that remoteness my birth from the present. And I can say that all have been worth it. I dreamed of falling in love and I got it. Having a family and I got it. I dreamed of being able to dedicate myself to my great passion: Art, in capital letters, in all its facets and regardless of discipline, and I have also achieved.

A year ago I had a new dream: Create a short film piece where to show acquired experiences and a melting pot of worlds collected for years. That dream already has a name: "My friend Naim". And now it reaches its last stage of gestation. During the next month of February 2017 we will attend the birth.

Meanwhile, in this blog I'm going to tell you details of the pregnancy together with some ultrasounds that will allow you to visualize their evolution, so that when it see the light, we can build together a beautiful biographical album that shows us their growth and trip through National and International Film Festivals .

Shall we begin?


(ESPAÑOL)

Desde muy joven me gustó soñar... dormido en ocasiones y despierto en muchas otras
¿Por qué no?

Dicen que soñar es fácil. ¡No lo creo!
Soñar requiere disciplina y dedicación. Dejarse llevar y volver una y otra vez demanda cierta dosis de desorden y locura.

Pero soñar es una de las mejores cosas que nos ofrece la vida. Y si además somos capaces de congelar nuestros sueños, agarrarlos fuertemente y convertirlos en realidad querrá decir que, emprender ese maravilloso viaje entre fantasía y realidad, valió la pena.

Son muchos los sueños que he cumplido en el trayecto que separa mi nacimiento de la actualidad. Y puedo afirmar que todos han valido la pena. Soñé con enamorarme y lo conseguí. Con tener una familia y lo conseguí. Con dedicarme a mi gran pasión: el arte, en mayúsculas, en todas sus facetas y sin importar la disciplina, y también lo he conseguido.

Hace un año tuve un nuevo sueño: Crear una breve pieza cinematográfica donde mostrar experiencias adquiridas y un crisol de mundos coleccionados durante años. Ese sueño ya tiene nombre: "Mi amigo Naim". Y ahora llega a su última fase de gestación. Durante el próximo mes de febrero de 2017 asistiremos al parto.

Mientras tanto, en este blog os voy a ir contando detalles del embarazo junto a algunas ecografías que os permitirán visualizar su evolución, para que cuando vez vea la luz, podamos construir juntos un bonito álbum biográfico que nos muestre su crecimiento y viaje por festivales de cine nacionales e internacionales.

¿Empezamos?

CATALÀ)

Farà un any vaig tenir un somni

Des de molt jove em va agradar somiar... dormit en ocasions i despert en moltes altres
Per què no?

Diuen que somiar és fàcil. No ho crec!
Somiar requereix disciplina i dedicació. Deixar-se portar i tornar una vegada i una altra demana certa dosi de desordre i bogeria.

Però somiar és una de les millors coses que ens ofereix la vida. I si a més som capaços de congelar els nostres somnis, agarrar-los fortament i convertir-los en realitat voldrà dir que, emprendre aquest meravellós viatge entre fantasia i realitat, ha valgut la pena.

Són molts els somnis que he complert en el trajecte que separa el meu naixement de l'actualitat. I puc afirmar que tots han valgut la pena. Vaig somiar amb enamorar-me i ho vaig aconseguir. Amb tenir una família i ho vaig aconseguir. Amb dedicar-me a la meva gran passió: l'art, en majúscules, en totes les seves facetes, sense importar la disciplina, i també ho he aconseguit.

Fa un any vaig tenir un nou somni: Crear una breu peça cinematogràfica on mostrar experiències adquirides i un gresol de mons col·leccionats durant anys. Aquest somni ja té nom: “Naim, el meu amic". I ara arriba la seva última fase de gestació. Durant el proper mes de febrer de 2017 assistirem al part.

Mentrestant, en aquest blog us aniré explicant detalls de l'embaràs al costat d'algunes ecografias que us permetran visualitzar la seva evolució, perquè quan arribi el moment de veure la llum, puguem construir junts un bonic àlbum biogràfic que ens mostri el seu creixement i viatge per festivals de cinema nacionals i internacionals.

Comencem?

Diseño del cartel: @JLopezCreator